Vés al contingut

Alfa del Rellotge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAlfa del Rellotge
Tipusestrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióRellotge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra36,0737 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi8,45 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,08 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,86 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,55 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.790 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi27,721 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−203,157 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)41,992 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21,749 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial420 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 14m 0.1142s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-43° 42' 20.2732''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat37,61 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alfa del Rellotge (α Horologii) és l'estel més brillant en la constel·lació del Rellotge, situat a l'extrem nord de la mateixa, amb magnitud aparent +3,86.[7] En estar en una constel·lació menor de l'hemisferi sud i ser únicament de quarta magnitud, no té nom tradicional. Es troba a 117 anys llum de distància del Sistema Solar.

Alfa Horologii és una gegant taronja de tipus espectral K2III amb una temperatura superficial de 4650 K. El seu tipus espectral és gairebé igual al de la coneguda Arturus (α Bootis), encara que amb una lluminositat equivalent a 47 sols és menys lluminosa que aquesta.[7] Les seves característiques físiques són més afins a Pólux (β Geminorum) o Kaus Borealis (λ Sagittarii). El seu radi és 11 vegades major que el radi solar i la seva massa és aproximadament doble de la del Sol. La seva edat s'estima en uns 1000 milions d'anys i quan estava en la seqüència principal era un estel blanc de tipus A similar a com és avui Vega (α Lyrae).[8]

Alfa Horologii té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— gairebé igual a la del Sol ([M/H] = -0,01). Els continguts d'alumini, silici, titani, níquel, vanadi i bari són molt semblants als valors solars; únicament el sodi i el calci semblen una mica més abundants que en el nostre estel.[9]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  5. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  6. Wolfgang Gieren «The abundances of nearby red clump giants*» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 07-11-2007, pàg. 553–566. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11852.X.
  7. 7,0 7,1 LTT 1904 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  8. Alpha Horologii (Stars, Jim Kaler)
  9. Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 382, 2, 2007. pp. 553-566.